Parc Natural de l’Alt Pirineu

El Parc Natural de l’Alt Pirineu va ser creat l’any 2003. El decret de creació del Parc estableix com a objectius bàsics la protecció dels seus valors i l’establiment d’un règim ordinador adreçat al desenvolupament sostenible de tot el territori de l’espai natural.

Ocupa una extensió de gairebé 70.000 hectàrees situades entre el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell. És el Parc Natural més extens de Catalunya, amb uns 2.500 metres de diferència entre el punt més baix (650 m al santuari d’Arboló –Gerri de la Sal-) i el punt més alt (3.143 la Pica d’Estats, el cim més alt de Catalunya).

pineda
certascan

La seva diversitat paisatgística configura aquest espai com un escenari ric en elements naturals amb un ampli ventall de patrimoni arquitectònic i històric que dóna vida a tot aquest territori. Els alts valors geològics, de flora i fauna, així com de patrimoni material i immaterial hi són ben presents, i fan que aquest sigui un magnífic destí per descobrir.

Hidrología

El sistema hidrològic del Parc és destacable per diversos motius. Tot i que algunes conques han patit alteracions a causa de l’aprofitament hidrològic per a la producció elèctrica trobem conjunts lacustres de gran interès, com el de Certascan, localitzat a 2.234 m d’altitud, amb una longitud de 1.326 m i una profunditat de 104 metres, ocupant una superfície de 58 hectàrees.

Altres estanys d’origen glacial que podem trobar dins el Parc són: Mariola, Naorte, Romedo, La Gallina, Estanys Blaus, estanys del Port de Tavascan, Baborte, Baiau, Sotllo, estany de Burg, Campirme, Finestres i Soliguera.
A la cua de l’embassament de la Torrassa trobem la zona més extensa d’aiguamolls del Parc, inclosa a la Xarxa Natura 2000 i catalogada a l’Inventari de Zones Humides de Catalunya.

Geologia

Des del punt de vista litològic, gairebé tota l’àrea del Parc està constituïda per una sèrie cambroordoviciana formada per l’alternança de gresos amb intercalacions de quarsites, conglomerats i roques d’origen volcànic. Les àrees de principal interès litològic són: Port de Boet i estanys de Baiau, Vall Ferrera – Port Vell, Certascan – Romedo, Llavorsí – Burg, pissarres negres amb pirita de Lleret, bancs quarsítics d’Isil i de Besan, plec antiformal al nord de la confluència entre el riu Tor i el noguera de Vallferrera, granitoide de Marimanya i diversos afloraments calcaris dispersos pel Parc

Paisatge

Encontramos una gran diversidad de paisajes de alta y media montaña, con abundantes elementos antrópicos de interés (mosaico de prados y bosque, núcleos de bordas, …) y más de un centenar de estanques de origen glacial. Lugares emblemáticos como Bonabé, valle de Àreu, Noarre, llano de Boavi, llano de Boet, llano de Négua, bosque de Virós, valle de Santa Magdalena, la Mollera de Escalarre y el Raso de Conques.

Hàbitats

Destaca l’elevada riquesa d’hàbitats del Parc, degut principalment a la seva variabilitat altitudinal i a la gran superfície. L’interès recau en 6 hàbitats d’interès comunitari prioritari, entre els quals hi ha les úniques formacions de sabina turífera de Catalunya i 30 hàbitats d’interès comunitari no prioritari. Per exemple, estanys i rius, alguns no pertorbats per l’aprofitament hidroelèctric, amb una representació important de molleres, torberes i prats humits. O bé, prats alpins per sobre els 2.400 metres, boscos extensos i ben conservats de pi negre, pi roig i avet, que inclouen sectors amb un alt grau de maduresa, així com nuclis aïllats de fageda. També hi són molt ben representats els hàbitats típics de tarteres i rocams, amb espècies de flora molt singulars adaptades a viure sota aquestes condiciones extremes de falta de sòl i nutrients.

Flora i vegetació

La vegetació del Parc és molt diversa. Les comunitats vegetals es distribueixen seguint el gradient altitudinal, l’orientació, el tipus de roca i la influència humana. Trobem una gran diversitat florística d’influència boreoalpina, eurosiberiana i mediterrània, amb més de 1.500 espècies de flora vascular. Entre d’altres, hi ha 22 espècies amenaçades o molt rares, com Juniperus thurifera, Hippuris vulgaris, Cerinthe glabra o Salix hastata. Destaca també la flor de neu (Leontopodium alpinum), exponent dels pocs afloraments calcaris del Parc.

A les parts més baixes hi domina la influència mediterrània, amb extensos alzinars de carrasca, tot i que, la major part del territori és cobert de vegetació eurosiberiana i boreoalpina. En altituds mitjanes, predominen els boscos de pi roig i diversos matollars i prats de dall i a més altura, es desenvolupen els boscos de pi negre i les avetoses, cedint el pas als prats alpins i a la vegetació de roca.
També trobem arbres monumentals de grans dimensions, com l’avet del Pla de la Selva o el til·ler dels Reguerals.FA

Fauna

El Parc Natural de l’Alt Pirineu té la representació de gran fauna més completa de Catalunya: el gall fer hi té la població més gran ibèrica; l’àguila daurada, el voltor i el trencalòs són freqüents; es poden observar sis espècies de grans mamífers herbívors (isard, mufló, cabirol, cérvol, daina, senglar); i fins i tot, el mític ós bru es passeja sovint per les valls més septentrionals.

Els ambients oberts de l’estatge alpí tenen entre els seus habitants més notables la perdiu blanca, el pardal d’ala blanca i el pela-roques. Als boscos d’alta muntanya, a més del gall fer, són destacables el mussol pirinenc, la becada, el raspinell pirinenc i la marta. L’extensa xarxa de rius del Parc és l’hàbitat de bones poblacions de truites i d’alguns vertebrats semi aquàtics singulars, en especial l’almesquera -un petit mamífer insectívor amenaçat i endèmic del nord ibèric-, la llúdriga, la rata d’aigua i la merla d’aigua.

Les espècies anteriors són remarcables per la seva raresa o singularitat en el context de Catalunya, però sens dubte, l’animal més rellevant del Parc és la sargantana pallaresa. Aquesta espècie viu a l’alta muntanya, està emparentada amb dues altres sargantanes dels Pirineus i va ser descoberta fa ben poc, a la dècada dels anys noranta. És endèmica d’una petita zona dels Pirineus compresa entre els massissos del Mont-roig i de l’oest d’Andorra, de tal manera que la major part de la seva població mundial es troba dins els límits del Parc Natural.

trencalos
sargantana
alta-ruta-pallars-sobira-la-torrassa-pack-romantic

Cultura e història

El Parc Natural forma part d’un context amb una important activitat humana tradicional i històrica. Hi trobem un extens patrimoni cultural construït, especialment arquitectura popular i art romànic. L’activitat ramadera ha donat lloc a la presència d’importants conjunts de bordes, cabanes i pletes. També trobem un important patrimoni arqueològic, relacionat amb la siderúrgia del ferro i l’activitat pastoral des del Neolític fins a l’època medieval. L’activitat industrial rural ha legat un patrimoni important, amb serradores hidràuliques, moles, fargues, infraestructures hidroelèctriques, etc. La tradició espiritual ha donat lloc a indrets de gran significació religiosa, com el santuari d’Arboló, l’església de Santa Maria d’Àneu o l’ermita de Santa Magdalena. I finalment, en aquest territori es va produir una intensa activitat militar, durant i després de la Guerra Civil, que ha deixat nombroses restes i infraestructures militars.

santuari
serradora-2

MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL PARC:

Seu administrativa

Carrer de la Riba, 1
25595 Llavorsí (Lleida)
Tel. 973 622 335
Fax. 973 622 070
pnaltpirineu@gencat.cat
http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/alt-pirineu/

Oficina del Parc Natural en el Alt Urgell

Avinguda de les Valls d’Andorra, 33 (edifici de l’antigua aduana)
25700 La Seu d’Urgell
Tel. 973 360 954

Segueix al Parc en:

Facebook: /pnaltpirineu
Twitter: @pnaltpirineu
Instagram: @pnaltpirineu
Wikiloc: /pnaltpirineu
Youtube: /pnaltpirineu